Orígens i evolució històrica

Les arrels de la Patum es remunten al segle XVII, amb les primeres referències documentades al llibre del Clavari de 1626. Originalment coneguda com “les Bullícies del Santíssim Sagrament”, aquesta festa de Corpus Christi es va consolidar com una celebració única a Berga. Malgrat les prohibicions reials, com la imposada per Carles III el 1780 que vetava l’ús de danses i gegants a les processons religioses, el poble berguedà va resistir i preservar aquesta tradició, transformant-la amb el temps en una mostra autèntica del Corpus català.

Un tercer document important és la resposta transmesa al qüestionari de Francisco de Zamora el 1790, que descriu les festes com una combinació de música, sermons, il·luminació i comparses que inclouen figures com Turcs, Cavallets, Gegants i Diables. Aquesta documentació demostra la riquesa i diversitat de la Patum des de fa segles.

L’any 2005 va marcar un punt d’inflexió amb el reconeixement de la UNESCO, tot i que aquest títol no era necessari per als berguedans, que veien la Patum com una joia viva al seu cor. Mossèn Armengou va descriure-la com “el miracle que Berga ha sabut perpetuar”, ressaltant la seva importància com a símbol de resistència cultural i identitat col·lectiva.

L’Essència de la Patum: Festa dels sentits i de la comunitat

La Patum no és només una festa, sinó una experiència total que involucra tots els sentits. El seu inici s’anuncia amb el tabal, un instrument característic que recorre els carrers amb el seu so vibrant, marcant l’inici de quinze dies de preparatius plens de nervis i expectació. L’olor del foc, el so de la música, l’espectacle de colors a la plaça de Sant Pere i la dansa enèrgica de les guites són només alguns dels elements que fan de la Patum una celebració immersiva.

Per als berguedans, la Patum és també una festa de pertinença i comunitat. És un moment en què la història i el futur de Berga es teixeixen a través de les generacions, mantenint viva una tradició secular. “La Patum és el miracle del sentiment, una festa que neix del poble i per al poble”, afirma un habitant local, reflectint el profund vincle emocional que uneix la comunitat.

Elements clau de la Patum

La singularitat de la Patum resideix en la diversitat i el simbolisme de les seves comparses i elements festius:

Els Turcs i els Cavallets

Aquest entremès està integrat per quatre persones que representen els Cavallets i quatre altres que fan de Turcs. Els Cavallets, amb punyals, representen els cristians que sempre guanyen la lluita contra els Turcs, simbolitzant la victòria del bé sobre el mal.

Les Maces

Una comparsa de foc que homenatja el combat entre el bé i el mal, amb figures com Sant Miquel i un Àngel liderant el triomf. Els diables de les maces transformen la plaça en un mar de foc i llum, creant una atmosfera intensament festiva.

Les Guites

Dividides en Guita Grossa i Guita Xica, aquestes figures persegueixen i juguen amb els espectadors, aportant dinamisme i humor a la festa. La Guita Grossa manté un coll molt llarg, que li permet interactuar amb el públic des de la barana de la plaça de Sant Pere.

L’Àliga

Una figura majestuosa que balla a la plaça de Sant Pere, simbolitzant reverència i majestat. Acompanyada per dos balladors, l’Àliga realitza una dansa impressionant que saluda a l’església i a l’ajuntament, mostrant respecte als poders locals.

Els Plens

Representen l’infern a la terra, amb diables que porten fuets i bengales, transformant la plaça en un espectacle de foc i llum. El salt de Plens és conegut com “el miracle de la pirotècnia moderna”, amb centenars de participants que aporten intensitat a la celebració.

Els Gegants i els Nans

Els gegants, tant vells com nous, i els Nans Vells i Nous aporten tradició i diversitat a les comparses. Els Nans, regalats al segle XIX, inclouen figures amb barrets de tres puntes i llargues perruques, que acompanyen el seu ballet amb castanyoles de boix.

El Tabal

Considerat l’element imprescindible de la Patum, el tabal és l’herald i acompanyament de la festa, amb el seu so característic que anuncia cada esdeveniment. És l’instrument que marca el ritme i l’energia de la celebració.

Programa d’Actes i Celebracions

Dimecres de Corpus

Cercaviles al migdia

La passada de dimecres al migdia recorre els principals carrers del barri vell de Berga. El Tabaler dirigeix la ruta i al seu darrere ballen les dues parelles de Gegants al so de la música de la banda. Aquest recorregut és seguit per a infants i joves i és l’única passada de la Patum on no hi ha foc.

Cercaviles amb Salts de Patum i Tirabols

La passada de dimecres al vespre recorre els principals carrers del barri vell de Berga i s’atura en 21 punts en honor a les autoritats i representants del poble. El Tabal dirigeix la ruta i cada cop que s’atura es fa “un salt” davant del lloc escollit per cadascun dels regidors i regidores de l’Ajuntament. Cada salt consisteix en una encesa i ball de Maces, una de Guites i un ball de Gegants. Entre salt i salt, les comparses van avançant pel recorregut ballant al so de la música. La passada s’acaba amb Tirabols a la plaça de Sant Joan, on tothom fa voltes a la plaça al so de la música. Després es realitza la pujada pel carrer Major al so de la popular melodia ‘Ella s’ho pensa’, que s’interpreta únicament en aquest carrer i de forma ininterrompuda. En arribar a la plaça de Sant Pere també es fan Tirabols.

Les úniques comparses que participen en les cercaviles són el Tabal, les Maces, les dues Guites i la parella vella de Gegants.

Dijous i Diumenge de Corpus

Patum de Lluïment, dijous i diumenge al Migdia

Al migdia té lloc La Patum de Lluïment, és La Patum “de gala”, una Patum tranquil·la i que es viu de manera força mesurada pel que fa a la disbauxa. Totes les comparses excepte els Plens (només surten de nit) hi són convocades i surten a fer la seva dansa una sola vegada cadascuna i de manera consecutiva. Quan acaba aquesta ronda, i ja totes les comparses han fet la seva actuació, s’inicien els Tirabols on les dues Guites i les dues parelles de Gegants comparteixen la plaça mentre tothom volta al so de la música.

Patum Completa dijous i diumenge al vespre

Al vespre té lloc La Patum completa, la part de la festa més popular i amb més afluència de públic. La plaça queda completament plena i al centre s’hi desenvolupen els balls de les comparses. Les comparses van sortint una per una a la plaça i fan els seus balls al so del Tabal o de la música mentre la gent salta al seu voltant. La ronda de totes les comparses es repeteix 4 vegades, a excepció dels Plens que només fan la seva actuació al final de la segona i quarta ronda de comparses. Cada ronda s’anomena “salt” i cada cop que ballen els Plens s’anomena “salt de Plens”. Per tant, en una Patum completa hi ha 2 salts, 1 salt de Plens, 2 salts i 1 darrer salt de Plens. Dues repeticions de la mateixa estructura.

Per acabar La Patum completa es ballen els Tirabols, moment en què les dues Guites i les dues parelles de Gegants comparteixen la plaça mentre tothom volta al so de la música en directe.

Divendres de Corpus

Patum infantil

Tot i que l’activitat comença molt abans amb els assajos diaris durant dues setmanes abans, La Patum infantil se celebra el divendres de Corpus. La canalla de Berga representa la seva pròpia Patum a la plaça de Sant Pere amb les figures adaptades als infants.

La Patum en el context modern

Malgrat la seva profunditat històrica, la Patum ha sabut adaptar-se als temps moderns sense perdre la seva essència. És una festa viva que continua atraient tant a locals com a visitants, oferint una oportunitat única per submergir-se en la cultura catalana més autèntica. Participar en la Patum significa formar part d’un esdeveniment on història, emoció i tradició es barregen de manera inoblidable.

Llegat i futur de la Patum

La Patum de Berga és molt més que una celebració anual; és una declaració de resistència cultural i identitat col·lectiva que ha travessat segles i desafiant prohibicions per mantenir-se viva. El seu futur és prometedor gràcies a la passió i dedicació del poble berguedà, que continua transmetent aquesta tradició a les noves generacions.

Com diu la tradició: “La Patum és de tots els berguedans”. Així, la Patum de Berga no només és un patrimoni cultural sinó també un llegat viu que espera continuar captivant i unificant el poble per molts segles més.

La Patum de Berga és una manifestació vibrant de la cultura catalana que combina història, tradició i comunitat en una festa espectacular reconeguda internacionalment. Al llarg dels segles, ha sabut resistir i adaptar-se, mantenint-se fidel a les seves arrels mentre evoluciona amb els temps. Per als visitants i locals, la Patum ofereix una oportunitat única de viure una experiència cultural rica i emocionant, reforçant el sentit de pertinença i la identitat col·lectiva del poble de Berga. Amb el seu llegat viu i prometedor, la Patum continuarà essent un pilar fonamental de la tradició festiva catalana per molts anys més.