Amb més de dues dècades de trajectòria a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Pere Bosch ha viscut el periodisme des de dins, amb una visió crítica però constructiva. En aquesta entrevista, compartim una visió de la professió poc habitual: la d’un periodista que aposta per la calma en temps de soroll, per l’escolta en temps de presses, i per l’empatia en temps de dades.

Bosch ens parla del seu camí personal —de com córrer el va ajudar a recuperar l’equilibri, i de com aprendre a esquiar als 41 anys va ser una lliçó d’humilitat. Però el nucli del seu discurs se centra en una reivindicació clara: el periodisme ha de recuperar l’emoció i la profunditat.

Ens explica moments que l’han marcat, com quan va cobrir l’arribada de refugiats a Moldàvia o quan va entrevistar el cantautor Borja Penalba després de la DANA al País Valencià. En ambdós casos, confessa haver quedat colpit no només pels fets, sinó pel que hi havia darrere: la vulnerabilitat, la humanitat, l’impacte real de la notícia.

També reflexiona sobre les dinàmiques de treball a TV3, on destaca l’experiència positiva de treballar sota la direcció de dones, trencant estereotips i visibilitzant una manera de liderar basada en la col·laboració i el diàleg.

Finalment, Bosch ens regala un pensament íntim i universal: el desig de poder tornar enrere i parlar amb el seu avi, supervivent de la Guerra Civil, per escoltar allò que no va saber preguntar. Aquesta consciència del que hem viscut i del que encara ens queda per comprendre és, en essència, la força del seu periodisme: una pràctica que posa al centre la memòria, l’emoció i el compromís amb la veritat viscuda, no només explicada.

Una entrevista que no deixa indiferent i que ens recorda que, més enllà del ritme vertiginós de l’actualitat, hi ha una altra manera de fer periodisme: amb calma, respecte i cor.