L’actriu d’Estiu 1993 comparteix amb el Vermut amb el Pànxing com va viure els seus inicis, els records del rodatge i els somnis que encara la mouen.

Hi ha històries que semblen escrites per casualitat, però acaben marcant un camí. La de Laia Artigas n’és una. Amb només uns anys, sense saber gaire bé on anava, va assistir a un càsting que acabaria canviant-li la vida: el d’Estiu 1993, la pel·lícula de Carla Simón que va captivar el públic arreu del món i va arribar fins als Òscars.

En una nova edició del Vermut amb el Pànxing, hem tingut el plaer de conversar amb la Laia, una jove actriu i estudiant d’arts escèniques que parla amb una serenor i una naturalitat sorprenents. Ens explica com va descobrir aquell càsting, què va sentir en el rodatge i com ha viscut el camí després d’aquella experiència tan intensa.

“El càsting va ser com un joc. No sabia gaire on anava, però tot va fluir d’una manera molt natural”, recorda somrient.

Des d’aleshores, la Laia ha continuat explorant el món de la interpretació, formant-se i buscant nous reptes. Ens parla dels projectes que l’han marcat, com Sol Radiant, i dels seus somnis per al futur: seguir actuant, viatjar, créixer i mantenir-se fidel a ella mateixa.

La seva manera de veure la vida és un reflex del seu talent: tranquil, honest i ple de llum. La Laia no té pressa per arribar enlloc — gaudeix del camí, aprèn de cada experiència i manté viva aquella curiositat infantil que la va portar a davant de la càmera per primer cop.

“Encara em queda molt per aprendre, però això és el que més m’agrada: descobrir coses noves de mi mateixa a cada projecte.”

Amb ella, el nostre vermut ha estat una d’aquelles converses que deixen empremta. Una tarda de riures, records i inspiració.